La cura per al càncer podria venir de mans d’unes diminutes estructures de carboni molt semblants a un diamant de 14 kilats però en la nanoescala. Segons acaben de descobrir investigadors de la Universitat Northwestern, els cridats nanodiamants són partícules capaces d’alliberar fàrmacs quimioterapèutics de forma específica quan arriben a les cèl·lules canceroses. La seva aplicació podria evitar els efectes negatius per a les cèl·lules sanes (caiguda de cabell, sistema immune afeblit, infeccions, etc.) que normalment acompanyen als tractaments contra el càncer.
Un altre avantatge dels nous materials, segons revelen una sèrie d’estudis genètics dats a conèixer en l’últim número de la revista Nano Letters, és que una vegada que han “deixat” el fàrmac en la seva destinació no generen inflamació, alguna cosa poc habitual quan s’introduïxen materials artificials en el cos. “Els nanodiamants són estructures altament ordenades, que els agraden a les cèl·lules; si no fos així, les cèl·lules s’inflamarien”, explica Dean Ho, responsable de l’estudi, que insisteix que, per aquest motiu, els metges estan molt interessats en els seus resultats.
I és que, entre totes les nanopartícules descobertes en els últims anys, els nanodiamants semblen ser el major “filó” per a la biomedicina. I no només perquè són solubles, molt segurs i no generen toxicitat. Segons Ho i el seu equip, els nanodiamants han demostrat ser també molt estables, qualitat que els fa molt versàtils a l’hora de treballar químicament amb ells.
Comentaris Recents