Cada escuderia desenvolupa el seu propi amb un objectiu: incloure additius que mantinguin netes les parts mòbils del motor, ja que aquest ha de funcionar a màxim rendiment durant dos Grans Premis, o sigui, 1.400 quilòmetres. Per a això prenen com base els compostos presents en els productes comercials, però amb un resultat molt diferent a la gasolina o el gasoli que tirem en els nostres cotxes. L’aliment dels monoplaçes és més lleuger –un bòlid de Fórmula 1 amb deu quilos més de carburant corre 0,5 segons més lent per volta– i multiplica la seva capacitat de proporcionar potència. Concretament, els hidrocarburs emprats en el major espectacle del motor tenen un octanatge d’entre 95 i 102, i han de complir rigoroses normes quant a la seva composició química, densitat, conductividad elèctrica… Com dada curiosa, durant la temporada 2005 es va emprar menys combustible que l’utilitzat per un Jumbo per a volar des d’Europa fins als Estats Units.
Comentaris Recents