Científics espanyols i croates han descobert que les espècies d’aranyes que viuen, s’alimenten, es reprodueixen i es mouen cap per baix han modificat la seva morfologia per a estalviar energia. El treball apareix publicat a l’últim numero de Public Library of Science (PLoS) ONE.
En concret, les aranyes que viuen en posició invertida han desenvolupat potes desproporcionadament llargues en comparació a les aranyes més habituals. Això els permet a aquests artròpodes “moure’s més ràpid, amb moviments similars als dels micos”, explica Jordi Moya-Laraño, investigador de l’Estació Experimental de Zones Àrides (CSIC) i coautor de l’estudi.
La majoria dels animals terrestres van evolucionar per a utilitzar el sòl com el suport principal per a moure’s, amb potes capaces de suportar el pes dels seus cossos. No obstant això les aranyes “penjants” van trobar una solució més còmoda i van passar a viure cap per baix, penjades de les seves llargues potes, que van créixer fins a arribar a una grandària suficient per a poder pendular. Moya-Laraño i els seus col·laboradors han estudiat l’eficiència energètica de la locomoció de 105 espècies diferents d’aràcnids, entre les quals es troben els fòcids (Pholcidae) que solen passejar-se per l’interior de les cases i la vídua negra ibèrica (Latrodectus lilianae). I amb l’ajuda de l’astrofísic croata Dejan Vinković, de la Universitat de Split, han demostrat que la seva locomoció es basa en els mateixos principis físics que fan funcionar un rellotge antic: el moviment d’un pèndol sota la influència de la gravetat.
Les aranyes no són els únics éssers que passen la major part del seu temps amb el cap apuntant al sòl. Eulalia Moreno, coautora de la investigació, va estudiar fa uns anys com funcionen les potes dels carboners, uns ocells que s’alimenten penjant cap per baix. “Ara entenem molt millor com ha d’evolucionar la forma d’un animal que passa molt temps en aquesta posició”, assenyala Moreno
Comentaris Recents