ELIMINATS…

I aquí podeu veure el gol que ens ha eliminat de la Champions

http://www.youtube.com/watch?v=QUAY6InzSQQ

Res més a dir, nit trista, sort que demà comença el pont….

Els orangutans també aprenen a nedar

Uns orangutans han posat en dubte els esquemes dels científics. Considerada des de sempre com l’espècie de grans simis -goril·les, simis- que més temps passa al capdamunt dels arbres i, potser per això, es creia que no sabien nedar.No obstant això, diversos experts en vida salvatge de Guerxo han fotografiat diversos orangutans creuar a nedo un riu per aconseguir els seus fruits favorits o utilitzant eines bàsiques com a branques o pals per caçar, la qual cosa seria el primer document gràfic d’aquest tipus.

OTR/PRESS Els naturalistes es van mostrar molt sorpresos quan van veure un orangutan, considerat no-nedador, llançar-se al riu per aconseguir aconseguir, a l’altre costat, els seus fruits favorits en un reserva natural de l’Illa de Kaja, en Guerxo. Els científics també van contemplar atònits com un orangutan va agafar una branca i va copejar un peix fins a matar-ho abans de menjar-se’l o a diversos d’aquests pròcers utilitzar pals com si fossin canyes de pescar, després d’haver observat als humans fer-ho.

A més a més, els científics asseguren que els orangutans de l’illa han après com resulta de senzill obtenir els peixos directament de la llinya que els humans deixen desatesos. Segons informacions del diari britànic ‘The Estafis’ recollides per otr/press, els científics van prendre fotografies d’aquest estrany comportament han estat publicades per l’Associació per a la Supervivència de l’Orangutan de Guerxo, en el llibre ‘Thinkers of the jungle’ (‘Els pensadors de la jungla’, literalment).

Guerxo continua deparant sorpreses per als científics. El descobriment de més de 400 noves espècies naturals des de 1994 ha convertit l’illa en un autèntic paradís natural i en un dels pocs llocs del món on encara es poden trobar orangutans, una espècie en perill d’extinció que ha vist reduït els seus hàbitat a causa de les tales il·legals o la mineria. Actualment només poden trobar-se en Sumatra i Guerxo.

Quin combustible usa un Fórmula 1?

Cada escuderia desenvolupa el seu propi amb un objectiu: incloure additius que mantinguin netes les parts mòbils del motor, ja que aquest ha de funcionar a màxim rendiment durant dos Grans Premis, o sigui, 1.400 quilòmetres. Per a això prenen com base els compostos presents en els productes comercials, però amb un resultat molt diferent a la gasolina o el gasoli que tirem en els nostres cotxes. L’aliment dels monoplaçes és més lleuger –un bòlid de Fórmula 1 amb deu quilos més de carburant corre 0,5 segons més lent per volta– i multiplica la seva capacitat de proporcionar potència. Concretament, els hidrocarburs emprats en el major espectacle del motor tenen un octanatge d’entre 95 i 102, i han de complir rigoroses normes quant a la seva composició química, densitat, conductividad elèctrica… Com dada curiosa, durant la temporada 2005 es va emprar menys combustible que l’utilitzat per un Jumbo per a volar des d’Europa fins als Estats Units.

 

La importància dels nanocatalitzadors

En l’actualitat l’ús de catalitzadors en la fabricació de materials sintètics és una pràctica generalitzada. Encara que els nanocatalitzadors s’utilitzen des de molt abans que es posés de moda la nanotecnologia, ara s’està més aprop d’assolir un disseny específic dels mateixos, perquè s’han perfeccionat i desenvolupat eines i procediments per a controlar la grandària i forma d’aquestes partícules.

 

La fabricació de la majoria dels materials sintètics d’ús actual implica utilitzar catalitzadors per a elevar les taxes de reacció. Dissenyar catalitzadors més eficients, selectius i específics a un cert tipus de reacció, pot dur a un estalvi significatiu en despeses industrials.

 

La comprensió dels principis que governen als nanocatalitzadors és clau per al desenvolupament de catalitzadors més eficaços.

 

 

Un grup de científics transformen cèl·lules mare embrionàries en cèl·lules cardíaques

Un grup de científics va anunciar ahir que va aconseguir que cèl·lules embrionàries humanes es converteixin en tres dels tipus més importants de cèl·lules del cor i va assenyalar que les van trasplantar en ratolins, on van aconseguir millorar la funció cardíaca d’aquests rosegadors.

REUTERS/EP Els resultats de l’estudi, publicat en la revista Nature, van demostrar que els científics poden crear eficaçment diferents tipus de cèl·lules cardíaques humanes per usar-les en investigacions bàsiques i clíniques.

Els investigadors van explicar a més que a curt termini podrien ser usades per provar com responen les cèl·lules cardíaques a diferents medicaments. A llarg termini, les cèl·lules serien útils per desenvolupar noves formes de reparar els cors danyats després d’un infart.

Volcà Kilauea en erupció (Hawai)

El volcà Kilauea ens deixa espectacular imatges de la seva erupció a l’illa d’Hawaii, on diverses famílies han hagut de desallotjar els seus habitatges a causa dels alts nivells de diòxid de sofre.

AP PHOTO / DAVID JORDÀNIA El Kilauea és un dels volcans actius d’Hawaii de 1210 m d’altura i el seu principal característica és el refredament lent de la seva lava.

La llegenda de Sant Jordi

La versió més popular explica que a Montblanc (Conca de Barberà) vivia un drac terrible que causava estralls entre la població i el bestià. Per apahibagar-lo, es sacrificava una persona escollida per sorteig. Un dia la sort va senyalar la filla del rei, que hauria mort si no hagués estat per l’aparició d’un guapo caballer amb armadura que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició diu que de la sang del drac va néixer un roser de flors vermelles.

Sant Jordi

I avui és 23 d’abril, dia de Sant Jordi el patró dels Catalans. Dia per aprofitar a anar a donar un vol per la rambla i mirar llibres i roses que n’hi ha un munt per triar i a  més el sol sembla que de moment i acompanya…

Els estudiants de Medicina es mobilitzaran contra l´obertura de noves facultats

Avui poso aquesta noticia perqùe va lligada clarament amb la universitat de Girona. Ja que el curs que ve s’hi començaran a realitzar els estudis de medecina.

————————————————————————————-

Els estudiants de Medicina de Catalunya participaran el dia 29 en una mobilització a Barcelona contra l’obertura de noves facultats i el que consideren el deteriorament de l’educació mèdica. Serà una concentració de “bates blanques” provinents de les universitats catalanes on actualment es pot cursar Medicina: la Universitat de Lleida, la de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona i la Rovira i Virgili. Serà a les dotze del migdia, a la plaça Sant Jaume, tal com van explicar els representants del Consell de l’Estudiantat de Medicina, Maria Rodríguez i Eva Porqueres. Aquesta mobilització fa referència, doncs a la creació dels estudis tant a la Universitat Pompeu Fabra com a la Universitat de Girona.

Es descobreix una planta que creix en terrenys contaminats

Una planta herbàcia que creix en terrenys contaminats amb metalls pesants està donant claus als científics sobre com recuperar aquest tipus de sòls, segons un estudi publicat avui en la revista britànica Nature.
Les investigacions genètiques que es porten a terme a la Universitat alemanya d’Heidelberg tenen com fi desentranyar els misteris de l’Arabidopsis Halleri, una de les poques plantes que s’han adaptat per sobreviure en aquest tipus d’entorn. L’Arabidopsis Halleri, una herbàcia poc comuna de la família de les brasicàcees, extreu del terra les substàncies tòxiques i mitjançant un sistema de bombament les envia des de les arrels fins a les fulles, on es concentren per defensar la planta dels insectes i els agents patògens. Tot i així l’escassa biomassa (fulles) de l’Arabidopsis Halleri fa que sigui inviable netejar els ter?renys contaminats amb aquesta herbàcia, ja que en teoria es tardarien uns 100 anys. La solució és augmentar la producció de biomassa en aquesta varietat o potenciar genèticament a altres plantes més frondoses de la mateixa família perquè sobrevisquin en aquests terrenys i es comportin com aquesta planta.