Formes de vida inorgànica

31 03 2008

L’origen de la vida és un dels majors cavalls de batalla de la ciència. Si alguna cosa tan relativament proper i amb tants indicis com és l’evolució humana no ens acaba de quedar clar, conèixer com van aparèixer els éssers vius en aquest planeta encara és més difícil i controvertit.   

Doncs bé, en l’últim numero de la revista New Journal of Physics, han publicat els resultats d’una nova investigació dirigida a conèixer una mica més sobre aquesta incògnita. En aquest cas, és des de l’Institut de Física General de l’Acadèmia Russa de la Ciència, on el grup liderat pel dr. Tsytovich, ha realitzat un descobriment que, d’acceptar-se, obligaria a reescriure moltes de les teories sobre el nostre origen.

A través de models informàtics, aquest equip ha vist que determinats plasmes complexos poden organitzar-se de forma espontània en estructures helicoïdals amb propietats que s’assemblen a les quals convencionalment s’atribuïxen als éssers vius.   

dibujo.jpg

Aquestes estructures interactuen entre si i, a més, presenten possibilitat d’emmagatzemar “marques de memòria” a través de bifurcacions o de autoduplicarse, entre altres possibilitats que fins ara es consideraven definitòries de vida.   

Segons els autors, aquesta organització del plasma seria candidata a ser considerada una forma de vida inorgànica. I, partint d’aquesta base, no seria descaballat pensar que ens trobem davant els precursors del que avui anomenem éssers vius.