Si si, com veieu m’ha picat per els avions. Això és perquè fins fa poc més d’un mès els i tenia un pànic espantòs, però després de les 10 hores d’avió fins a Mèxic crec que ja ho he superat.
I mentre estava a l’avió pensava, i com és que volen els avions? i per això vaig buscar l’informació i l’he penjada aquí per si algu l’interessa.
Aquí us deixo unes quanes curiositats més sobre els avions:
El tràfic aeri
Igual que existeixen carreteres per terra i rutes marítimes, el cel està organitzat amb autopistes per les quals circulen en l’actualitat els 18.000 avions de passatgers d’aerolínies de tot el món i, encara que els seus vols no són simultanis, els itineraris es repeteixen en els seus trajectes entre els 40.000 aeroports existents. Perquè tot estigui regulat, ja en 1947 l’ONU va crear l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI) que promociona el desenvolupament segur i ordenat de l’aviació civil en tot el món. Per això estableix normes internacionals i regulacions necessàries per a la seguretat, l’eficiència i la regularitat del transport aeri. En la OACI estan representats 180 països que obeeïxen a un mateix control aeri que s’ocupa de gestionar les aeronaus que circulen per les rutes aèries civils, des del moment de l’enlairament fins a l’aterratge en l’aeroport.
En els principals aeroports, el control del tràfic aeri comença a partir del controlador de terra en la torre, que dirigeix als avions de línia des de la rampa de càrrega, al llarg de la pista de rodadura, fins a la pista d’enlairament. El controlador de terra ha de considerar altres avions i tot un seguit de vehicles de servei, com els d’equipatges o els de càrrega i manteniment, necessaris per al funcionament de l’aeroport. Durant l’enlairament, un controlador situat en la torre dóna les ordres, confirma el permís del vol assignat i informa sobre l’adreça i velocitat del vent, l’estat del temps i altres dades necessàries per a partir. Quan l’avió està en ruta, la seva comunicació passa al Air Route Traffic Control (ARTC: control de tràfic de la ruta aèria). Aquest controlador mantindrà la comunicació fins que la torre de control de la destinació assumeixi el control per a l’acostament a l’aeroport, i l’aterratge. En tot moment, per tant, l’avió està en contacte amb la terra.
Avió que ens va portar a Mèxic.
CURIOSITATS:
Les turbulències
Les turbulències són sacsejades que sofreixen els avions quan són envestits per grans ràfegues d’aire durant el vol. A pesar de ser molt desagradables, tenen poca importància. Les estructures de les aeronaus estan dissenyades per a aguantar-les. A més, els pilots utilitzen diversos sistemes per a mitigar el seu efecte. Usen els spoilers (petits elements que s’eleven en l’ala) per a esmorteir les ràfegues, procuren envoltar la zona de turbulències i, si és molt extensa, disminueixen la velocitat perquè el xoc amb el vent es percebi el menor possible.
Les voltes sobre l’aeroport
Quan els avions s’aproximen als aeroports i comencen a descendir per a l’aterratge es poden produir congestions en el tràfic aeri. En aquest cas, les noves arribades són desviades a un àrea de seguretat reservada en l’aire, a uns 50 km o més de l’aeroport. Els avions tot esperant aterratge tracen en ella repetits cercles entorn d’una balisa amb una distància vertical de 305 metres entre ells. Cada vegada que està disponible una pista d’aterratge, s’assigna a l’avió situat més pròxim a terra, el que permet als altres descendir en espiral a la següent posició.
L’enlairament
Per a poder desenganxar, els motors de l’aeronau han d’arribar a una força equivalent a la tercera part del pes total.
L’aterratge
Aproximadament uns 6000 m de la pista i a uns 400 metres d’altura comença l’aproximació final, que és la fase més crítica d’un vol.
La força de sustentació
Si mirem en el tall el perfil d’un ala podem veure que la vora davantera (d’atac) és arrodonit mentre que la vora del darrere (de sortida) és afilat. La superfície superior (extradós) de l’ala té major curvatura que la inferior (intradós). El corrent d’aire que passa per sobre de l’ala recorre major distància que la qual passa per sota i per tant adquireix major velocitat. Això provoca una menor pressió en el extradós que en el intradós. El resultat és una força que aspira l’ala cap amunt.
Comentaris Recents